Tot nevat
Deixo que el fred, lliure, m’acaroni la pell.
M’agrada, desprès, sentir la seva escalfor
que m’embolcalla tota quan fem l’amor,
i deixa a l’estància,el suau aroma d'ell
Ara, es tan fosc... Afora tot es fred i neu...
Cerco en mi alguna petita petjada seva,
que faci fora, aquesta solitud meva,
i tornar a sentir que el meu cos es seu
Enyoro els seus llavis,
les seves mans,
que dibuixen rius de saba calenta,
per allà on relliscava la seva empremta.
La meva pell s’enyora de petits instants.
Vull oblidar que ets afora i no tens pietat.
Ho has omplert tot, neu freda, envejosa,
blanca, pura, sense màcula... Gelosa!!...
Avui no n’hi haurà caliu... Ben que ho saps... Veritat?










Lidia Cervantes dijo
//TRADUCCIÓN//
==========
Dejo que el frío libre me acaricie la piel.
Me gusta, despues, sentir su calor,
que me envuelve toda cuando hacemos el amor,
y deja en la instancia, el suave aroma de él.
Ahora es tan oscuro... Afuera todo es frio y nieve...
Busco en mí, alguna pequeña huella suya;
que eche fuera esta soledad mía,
y volver a sintir que mi cuerpo es suyo.
Añoro sus labios,
sus manos,
que dibujan ríos de sávia caliente
por allá donde resbalava su huella;
mi piel se añora de pequeños instantes
Quiero olvidar que estás afuera y no tienes piedad,
lo has cubierto todo, nieve fría, envidiosa.
Blanca pura, sin mácula... Celosa!!...
Hoy no habrá calor de hogar... Bien lo sabes... ¿Verdad?
15 Diciembre 2009 | 10:14 PM