La meva dolçor
Acarona'm.
I la petjada de les teves mans,
serà l'embranzida
que em despertarà l'ànima.
Fen que et desitgi,
encara, una mica mes.
El desig, mourà els meus peus
que fidels al camí après
sense dubtar em portaran a tu.
Torna'm a acaronar.
I no n'hi haurà res al mon
que gosi aturar els meus llavis
per omplir-te de petons.
Mira'm,
com una dona vol ser mirada.
I el desig encendrà la flama,
treient espurnes del fons dels teus ulls.
L'espelma romandrà encesa
I sabràs quin es el sabor
de la tendresa.
Fins que tu vulgues;
gaudiràs la dolcesa,
que regalima la meva dolçor





